TE LO PROMETÍ (bailé hasta morir)
Jeans azul marino y jersey naranja más complementos dorados era lo que llevé en el concierto y no un traje blanco, pero bueno, la expresión era esa.
la gala estuvo muy bien, se recaudó la cantidad de 3500€ todos directamente a Guatemala y El Salvador.
Los artistas estuvieron geniales, muy amables, bueno.. excepto EDU( Upa dance) que, según palabras textuales "su ego le decía que no podía hacer según que cosas y necesitaba hacer otras". Casi ná!
Mi ballet estuvo como siempre a la altura, tanto que fueron los mejores con muuuucha diferencia. Ana Bertrán, la copresentadora estuvo encantadora y entregada, y mi actuación fue bien.
Las presentaciones fueron como la seda y mi canción (te lo prometí) fue genial, ya que pude contar más cosas, expresar más cosas, trasmitir más cosas... es genial!
Espero que las cosas sigan así, poco a poco pero sin pasos en falso.
Cada vez me siento más afortunado, por eso caulquier cosa que se haga por los demás es poco.
Amén.
*óscaredú*
la gala estuvo muy bien, se recaudó la cantidad de 3500€ todos directamente a Guatemala y El Salvador.
Los artistas estuvieron geniales, muy amables, bueno.. excepto EDU( Upa dance) que, según palabras textuales "su ego le decía que no podía hacer según que cosas y necesitaba hacer otras". Casi ná!
Mi ballet estuvo como siempre a la altura, tanto que fueron los mejores con muuuucha diferencia. Ana Bertrán, la copresentadora estuvo encantadora y entregada, y mi actuación fue bien.
Las presentaciones fueron como la seda y mi canción (te lo prometí) fue genial, ya que pude contar más cosas, expresar más cosas, trasmitir más cosas... es genial!
Espero que las cosas sigan así, poco a poco pero sin pasos en falso.
Cada vez me siento más afortunado, por eso caulquier cosa que se haga por los demás es poco.
Amén.
*óscaredú*
Óscar Edú y Silvia Alabart | 11:54 p. m.
Realment va ser una gala amb molt de ritme, variada, amb artistes entregats i actuacions molt professionals. La finalitat solidària de la gala, però, és el més detacable. LÒscar va mostrar naturalitat, simpatia, espontanietat i feedback amb el públic tant com a presentador com com a cantant i ballarí; un públic molt lliurat i especialment cridaner. La relació d'amistat i complicitat entre l'Òscar i la copresentadora, l'Anna Bertran, es va notar en tot moment. El perfil mediàtic d'alguns artistes i la bellesa física dels que sense ser tan coneguts també van brodar la seva actuació van provocar més d'un "quiero un hijo tuyo" o "tío bueno". El ballet Oro Negro va estar a l'altura de les circumstàncies, mostrant rodatge i professionalitat. Els seus components, persones senzilles, amables i carinyoses, van estar divins. Com també diví va estar l'Òscar interpretant "Te lo prometí" amb una tornada molt reconeixible, una posada en escena molt glamourosa i una actitud d'entrega al públic, salvant molt bé problemes com la petaca que va caure o el so que no entrava inicialment. Les actuacions van ser d'artistes i gèneres musicals molt variats. Edu es va presentar com l'artista estrella de la nit (l'apadrinador dels altres artistes), mentre que la fundació Quetzal era l'apadrinada per tots ells i pel públic també allí present. La seva actuació va ser correcte, no excepcional, com si va ser la de "La puerta de mis sueños" amb la seva vocalista Virgínia Martínez molt comunicadora amb el públic i demostrant les seves dots artístiques forjades pel treball intents en l'àmbit dels musicals. L'anècdota tendre de la nit la va posar Evelyn quan va aparèixer a l'escenari parlant de la seva maternitat d'una pacient i tranquil·la criatura anomenada Grace, o quan un altre dels artistes va mostrar l'emoció que li havia provocat els comentaris sobre una de les seves composicions d'una de les ànimes de la gala, la Paquita de Fundació Quetzal. De fet, ella va ser qui va fer el discurs més emotiu davant els artistes un cop finalitzada la gala demanant-los que quan siguin famosos (alguns dels artistes estan lluitant per aconseguir-ho)no s'oblidin dels necessitats i de la gent pobre.
Moltes felicitats als artistes i continueu amb iniciatives com aquesta; que el glamour del món de l'espectacle no acabi mai amb la vostra empatia humana cap als necessitats. Continueu fent ús del vostre poder de convocatòria per lluitar contra la injustícia i la desigualtat.
Realment va ser una gala amb molt de ritme, variada, amb artistes entregats i actuacions molt professionals. La finalitat solidària de la gala, però, és el més detacable. LÒscar va mostrar naturalitat, simpatia, espontanietat i feedback amb el públic tant com a presentador com com a cantant i ballarí; un públic molt lliurat i especialment cridaner. La relació d'amistat i complicitat entre l'Òscar i la copresentadora, l'Anna Bertran, es va notar en tot moment. El perfil mediàtic d'alguns artistes i la bellesa física dels que sense ser tan coneguts també van brodar la seva actuació van provocar més d'un "quiero un hijo tuyo" o "tío bueno". El ballet Oro Negro va estar a l'altura de les circumstàncies, mostrant rodatge i professionalitat. Els seus components, persones senzilles, amables i carinyoses, van estar divins. Com també diví va estar l'Òscar interpretant "Te lo prometí" amb una tornada molt reconeixible, una posada en escena molt glamourosa i una actitud d'entrega al públic, salvant molt bé problemes com la petaca que va caure o el so que no entrava inicialment. Les actuacions van ser d'artistes i gèneres musicals molt variats. Edu es va presentar com l'artista estrella de la nit (l'apadrinador dels altres artistes), mentre que la fundació Quetzal era l'apadrinada per tots ells i pel públic també allí present. La seva actuació va ser correcte, no excepcional, com si va ser la de "La puerta de mis sueños" amb la seva vocalista Virgínia Martínez molt comunicadora amb el públic i demostrant les seves dots artístiques forjades pel treball intents en l'àmbit dels musicals. L'anècdota tendre de la nit la va posar Evelyn quan va aparèixer a l'escenari parlant de la seva maternitat d'una pacient i tranquil·la criatura anomenada Grace, o quan un altre dels artistes va mostrar l'emoció que li havia provocat els comentaris sobre una de les seves composicions d'una de les ànimes de la gala, la Paquita de Fundació Quetzal. De fet, ella va ser qui va fer el discurs més emotiu davant els artistes un cop finalitzada la gala demanant-los que quan siguin famosos (alguns dels artistes estan lluitant per aconseguir-ho)no s'oblidin dels necessitats i de la gent pobre.
Moltes felicitats als artistes i continueu amb iniciatives com aquesta; que el glamour del món de l'espectacle no acabi mai amb la vostra empatia humana cap als necessitats. Continueu fent ús del vostre poder de convocatòria per lluitar contra la injustícia i la desigualtat.
Realment va ser una gala amb molt de ritme, variada, amb artistes entregats i actuacions molt professionals. La finalitat solidària de la gala, però, és el més detacable. LÒscar va mostrar naturalitat, simpatia, espontanietat i feedback amb el públic tant com a presentador com com a cantant i ballarí; un públic molt lliurat i especialment cridaner. La relació d'amistat i complicitat entre l'Òscar i la copresentadora, l'Anna Bertran, es va notar en tot moment. El perfil mediàtic d'alguns artistes i la bellesa física dels que sense ser tan coneguts també van brodar la seva actuació van provocar més d'un "quiero un hijo tuyo" o "tío bueno". El ballet Oro Negro va estar a l'altura de les circumstàncies, mostrant rodatge i professionalitat. Els seus components, persones senzilles, amables i carinyoses, van estar divins. Com també diví va estar l'Òscar interpretant "Te lo prometí" amb una tornada molt reconeixible, una posada en escena molt glamourosa i una actitud d'entrega al públic, salvant molt bé problemes com la petaca que va caure o el so que no entrava inicialment. Les actuacions van ser d'artistes i gèneres musicals molt variats. Edu es va presentar com l'artista estrella de la nit (l'apadrinador dels altres artistes), mentre que la fundació Quetzal era l'apadrinada per tots ells i pel públic també allí present. La seva actuació va ser correcte, no excepcional, com si va ser la de "La puerta de mis sueños" amb la seva vocalista Virgínia Martínez molt comunicadora amb el públic i demostrant les seves dots artístiques forjades pel treball intents en l'àmbit dels musicals. L'anècdota tendre de la nit la va posar Evelyn quan va aparèixer a l'escenari parlant de la seva maternitat d'una pacient i tranquil·la criatura anomenada Grace, o quan un altre dels artistes va mostrar l'emoció que li havia provocat els comentaris sobre una de les seves composicions d'una de les ànimes de la gala, la Paquita de Fundació Quetzal. De fet, ella va ser qui va fer el discurs més emotiu davant els artistes un cop finalitzada la gala demanant-los que quan siguin famosos (alguns dels artistes estan lluitant per aconseguir-ho)no s'oblidin dels necessitats i de la gent pobre.
Moltes felicitats als artistes i continueu amb iniciatives com aquesta; que el glamour del món de l'espectacle no acabi mai amb la vostra empatia humana cap als necessitats. Continueu fent ús del vostre poder de convocatòria per lluitar contra la injustícia i la desigualtat.
Moltes gracies per la crítica, es molt de agraï que un peridoista sensible com ets tu em faci una critica de la meva 1ª actuacio(vuill dir amb una canço escrita i composta per mi), i que sigui tanm bona!! Gracies per donar-me anims.
Va ser inolvidable!! com tu.
*óscaredú*
jajaja! pero mira que eres fistra!
Yo aquí solito... y todos ahí... Jo!
De todas formas eso va a cambiar...
Tengo tantas ganas de charlar contigo, que me subo por las paredes!!!!!!!
TE adoro nena!
*óscaredú*
kar sem iskal, hvala